Avui hem quedat a les 9h del matí. La plaça del centre cívic està pràcticament buida a aquestes hores i ens ensenya tot el seu esplendor. És una plaça super bonica, perfecta per fer accions a l’espai públic.
Poc a poc van arribant tots els nois i noies. Tenim 2 horetes per assajar la performance. Repassem els moviments i afegim noves accions. Hi ha 3 noies que no podran fer la coreografia perquè estan lesionades i mentre els companys i les companyes assagen, preparen una petita presentació, que servirà per contextualitzar la performance en el marc dels tallers i explicar l’objectiu de les petites accions de benvinguda.
Una de les noies ha escrit un text sobre la seva visió respecte a les persones en recerca de refugi i com l’art pot ser un instrument de sensibilització. Obrirem l’acció amb la seva lectura.
Es passa el temps volant i ja són les 12h. Els companys i companyes de 4rt de l’ESO ocupen la plaça, sense saber què en uns instants seran convidats a participar.
Comença Sara amb la lectura del seu escrit, continuen amb la presentació del taller, de la performance, els agraïments i…. música.
Els nois i noies estan amagats entre el públic, apareixen en escena des de diferents espais de la plaça. Comencen l’acció amb un entusiasme que omple l’espai de força i energia. Arriba el moment de les petites accions de benvinguda. Conviden als companys i companyes del públic a unir-se al seu ball. Poc a poc, contagiats per l’impuls dels nois i noies, van superant la timidesa i finalment són poques les persones que queden assegudes. La plaça esdevé una gran pista de ball, amb moviments que demostren que #volemacollir i que volem fer-ho des de l’alegria, compartint aquelles petites coses que ens agrada fer cada dia.
Acabem l’acció entre aplaudiments. Els amics i les amigues que han vingut a veure la performance tornen a l’institut i nosaltres entrem a la Casa Groga per fer el tancament de l’activitat.
Encara amb el “subidón”, veiem el vídeo de l’acció que acabem de realitzar. Els nois i noies, es sorprenen de la sincronització de moviments i reviuen l’energia de la performance. Compartim emocions i comentaris sobre el fet de fer accions al carrer, de la performance com a instrument artístic i de les diferències amb una representació en un teatre tancat, la utilització de la dansa per treballar el tema del refugi, les fronteres, els drets humans…
Ens quedem amb ganes de més! Ha tornat a ser un moment ple d’emocions i màgia!
Moltes gràcies nois i noies per la vostra generositat i entusiasme. Moltes gràcies Armand, per facilitar que l’alumnat tingui experiències artístiques adreçades a la construcció d’una societat més justa i inclusiva. Moltes gràcies Meritxell per fer de la Casa Groga un espai comunitari.
“Al principi no entenia molt bé que fèiem, però poc a poc he vist que tot el taller està ple de metàfores: fronteres, drets humans, viure en pau, relacions amb les persones… i m’ha agradat molt com hem anant construint entre tots i totes el contingut. M’han agradat molt les metodologies que heu utilitzat”.
“M’ha resultat molt més fàcil fer la performance al carrer que actuar en un teatre. Tens la sensació de que si t’equivoques no passa res. No hi ha tanta pressió”.
“Heu treballat les coreografies d’una manera que fa que tothom pugui ballar. Això m’ha fet sentir que jo també podia ballar i m’ha agradat molt”
“Crec que des dels batxillerats artístics hauríem de fer més accions com aquesta, que ens permet experimentar les arts escèniques a la vegada que treballar un tema social”
“M’ha agradat molt la manera d’abordar el tema dels refugiats, ens ha obert els ulls a la vegada que ens ho hem passat molt bé”
“M’ha agradat molt la metodologia del taller i el document de devolució que heu fet del taller. El penjarem al web de l’institut”.
lorelacional.org 