Un foto-resum de Jugar el carrer
I un vídeo on s’explica el projecte
Crònica visual de La Revolució del gènere i els afectes a Terrassa
Projecte realitzat en el marc de la campanya Terrassa amb la diversitat afectiva, sexual i de gènere.
Fotos i vídeo: Florine @mltflo
Recrear, investigar, experimentar i viure l’espai públic
Gràcies al Projecte ICI Badalona Sud per convidar-nos a participar un any més de l’Escola Oberta d’Estiu i a tot el super equip ICI Guille, Leo, Ruth, Esther i Mariam, a Marieta i joves de pràctiques de l’IMPO, David i joves de pràctiques del Casal dels Infants, els infants, joves i dones de la plaça i dels projectes, Maria i les seves companyes per compartir el circ amb nosaltres i a Jaume i la seva companya per apropar-nos a la cultura cultural catalana, a Manuel per deixar-nos la petanca, a l’Ajuntament de Badalona, a Amaia i Èlia per formar part de l’equip Lo Relacional i sobretot al barri de Sant Roc per no deixar-no marxar!
Fins la propera!!!
Recrear, investigar, experimentar i viure l’espai públic
Última intervenció de tarda
Jocs de dansa i moviment, taller de ball de bastons, pintem els diables de Badalona i contes amb Cultura Popular de Badalona
Escola Oberta d’Estiu Projecte ICI Badalona Sud
Avui hem quedat a les 9h del matí. La plaça del centre cívic està pràcticament buida a aquestes hores i ens ensenya tot el seu esplendor. És una plaça super bonica, perfecta per fer accions a l’espai públic.
Poc a poc van arribant tots els nois i noies. Tenim 2 horetes per assajar la performance. Repassem els moviments i afegim noves accions. Hi ha 3 noies que no podran fer la coreografia perquè estan lesionades i mentre els companys i les companyes assagen, preparen una petita presentació, que servirà per contextualitzar la performance en el marc dels tallers i explicar l’objectiu de les petites accions de benvinguda.
Una de les noies ha escrit un text sobre la seva visió respecte a les persones en recerca de refugi i com l’art pot ser un instrument de sensibilització. Obrirem l’acció amb la seva lectura.
Es passa el temps volant i ja són les 12h. Els companys i companyes de 4rt de l’ESO ocupen la plaça, sense saber què en uns instants seran convidats a participar.
Comença Sara amb la lectura del seu escrit, continuen amb la presentació del taller, de la performance, els agraïments i…. música.
Els nois i noies estan amagats entre el públic, apareixen en escena des de diferents espais de la plaça. Comencen l’acció amb un entusiasme que omple l’espai de força i energia. Arriba el moment de les petites accions de benvinguda. Conviden als companys i companyes del públic a unir-se al seu ball. Poc a poc, contagiats per l’impuls dels nois i noies, van superant la timidesa i finalment són poques les persones que queden assegudes. La plaça esdevé una gran pista de ball, amb moviments que demostren que #volemacollir i que volem fer-ho des de l’alegria, compartint aquelles petites coses que ens agrada fer cada dia.
Acabem l’acció entre aplaudiments. Els amics i les amigues que han vingut a veure la performance tornen a l’institut i nosaltres entrem a la Casa Groga per fer el tancament de l’activitat.
Encara amb el “subidón”, veiem el vídeo de l’acció que acabem de realitzar. Els nois i noies, es sorprenen de la sincronització de moviments i reviuen l’energia de la performance. Compartim emocions i comentaris sobre el fet de fer accions al carrer, de la performance com a instrument artístic i de les diferències amb una representació en un teatre tancat, la utilització de la dansa per treballar el tema del refugi, les fronteres, els drets humans…
Ens quedem amb ganes de més! Ha tornat a ser un moment ple d’emocions i màgia!
Moltes gràcies nois i noies per la vostra generositat i entusiasme. Moltes gràcies Armand, per facilitar que l’alumnat tingui experiències artístiques adreçades a la construcció d’una societat més justa i inclusiva. Moltes gràcies Meritxell per fer de la Casa Groga un espai comunitari.
“Al principi no entenia molt bé que fèiem, però poc a poc he vist que tot el taller està ple de metàfores: fronteres, drets humans, viure en pau, relacions amb les persones… i m’ha agradat molt com hem anant construint entre tots i totes el contingut. M’han agradat molt les metodologies que heu utilitzat”.
“M’ha resultat molt més fàcil fer la performance al carrer que actuar en un teatre. Tens la sensació de que si t’equivoques no passa res. No hi ha tanta pressió”.
“Heu treballat les coreografies d’una manera que fa que tothom pugui ballar. Això m’ha fet sentir que jo també podia ballar i m’ha agradat molt”
“Crec que des dels batxillerats artístics hauríem de fer més accions com aquesta, que ens permet experimentar les arts escèniques a la vegada que treballar un tema social”
“M’ha agradat molt la manera d’abordar el tema dels refugiats, ens ha obert els ulls a la vegada que ens ho hem passat molt bé”
“M’ha agradat molt la metodologia del taller i el document de devolució que heu fet del taller. El penjarem al web de l’institut”.
Són les 10h. Els nois i les noies de l’INS Vall d’Hebron ja estan al Centre cívic Casa groga, contemplant els treballs que els seus companys i companyes van realitzar l’any passat sobre les persones en recerca de refugi. Europa terra d’acollida, que així es diu l’exposició, està formada per cartells, arbres genealògics i vídeos super interessants i molt artístics.
L’exposició, així com el nostre taller, formen part de les accions de sensibilització sobre persones refugiades, que s’estan desenvolupant al districte Horta-Guinardó aquests dies. Horta- Guinardó amb les persones refugiades.
Comencem el taller demanant als nois i noies quina és la primera paraula que els hi ve al cap quan senten “refugiat/refugiada”.
VALIENTE INJUSTÍCIA POR PATERA RACISME PERSONA REBUIG LLIBERTAT AJUDA SACRIFIC FAMÍLIA DIVERSITAT GUERRA DOLOR HUMANITAT FUGITIUS IMMIGRANT FRONTERA
Col·loquem cada paraula en un post-it i les enganxem en un mural. Totes les reflexions i les dinàmiques del taller les anirem enganxant a un mural, que serà la nostra primera petita acció de benvinguda. Ens servirà per sensibilitzar a altres veïns i veïnes sobre el tema.
Així introduïm el tema, anem parlant de tota la gent que hi ha en moviment en el planeta i quines són les que en concret podem anomenar refugiat i refugiada. Però no ens volem quedar només en els números. Ja ho fan prou alguns mitjans de comunicació i alguns polítics. Darrere de cada número hi ha una persona, amb la seva història.
Treballem en petits grups històries d’altres joves de Síria, Somàlia, Ucraïna, Afganistan i Eritrea que s’han vist forçats a abandonar els seus països. Analitzem què passava als seu països per haver de fugir, quin drets fonamentals els hi han arrabassat, si han arribat als països on volien sol·licitar l’asil per vies segures o no… Cada grup presenta la seva història de vida. Tots i totes arribem a la mateixa conclusió: Nosaltres també marxaríem.
Si quan anem de viatge és difícil fer la maleta, imaginem com ho seria si deixéssim les nostres cases per sempre o almenys per molts i molts anys. Ens estressem decidint què hi posaríem. Només tenim un minut.
Comparem les nostres motxilles imaginàries amb les bosses de persones refugiades en trànsit. Ens sorprenem de què portin tant poques coses i que les que més guardin són les que tenen un valor sentimental, regals dels amics i les amigues, la família… Les coses materials, han perdut valor pel camí.
Els nois i les noies no entenen la injustícia que suposa arriscar la vida per arribar a un país segur. No entenen per què els governs no posen més mitjans i no acompleixen els acords.
No entenen per què hi ha gent que diu que ens envairan, que no es pot fer res, que estem en crisi… I es pregunten que poden fer ells i elles com a menors d’edat. Entre tots i totes anem identificant les coses que estan a l’abast de qualsevol persona: demanar als governs que millorin les seves polítiques d’asil i d’immigració; fer donacions a les entitats socials que treballen amb experiència amb persones refugiades, informar-nos i sensibilitzar altres persones, combatre els rumors i els estereotips i sobretot…. pensar en aquelles petites accions que ens agrada fer amb els nostres amics i amigues, perquè quan una persona arriba a un país, a més a més de necessitats bàsiques com accés a la sanitat, a l’educació, a l’habitatge… el que necessita és tenir amics i amigues.
Aquestes petites accions de benvinguda són les que treballem en la segona part del taller. Ara ens toca experimentar en primera persona, amb el cos, què significa l’Europa fortalesa, què sents quan una persona et saluda i et vol conèixer, què passa quan van caient els drets humans i el que vivim no és una crisi de persones refugiades sinó una crisi de valors. Com podem fer trencar les fronteres? Com podem enderrocar els murs invisibles que separen les persones? I així, amb dinàmiques de moviment, anem construint una senzilla coreografia que finalitza amb les nostres Petites Accions de Benvinguda
HOLA
UNA ABRAÇADA
TOCAR LA GUITARRA
PRENDRE UN CAFÈ
PARLAR
SORTIR DE FESTA.
“Una explosió de sentiments i emocions que es respiraven en tota la sala. Tornaria, repetiria aquest dia 1000 cops. La gent com vosaltres canvia el món. Gràcies”
“Màgic”.
“Heu fet que tots connectéssim amb un objectiu comú. Una dinàmica per repetir. Moltes gràcies ens quedem amb ganes de més!
“Molt divertit”.
“Gracias por abrirnos los ojos. INCREIBLE. Una experiencia que nunca olvidaré”
“M’ha agradat molt el fet de combinar activitats dinàmitzades amb altres més tranquil·les. La sensibilització”
“M’ha agradat molt. Ha sigut molt dinàmic i entretingut”.
“Ha sigut el millor taller al que he anat”.
“Empatia i sensibilitat”.
“Sóc petita però puc ajudar a fer GRANS CANVIS!”
Petites Accions de Benvinguda acaba amb una acció de sensibilització a l’espai públic. El proper dia 12 de desembre al Centre Cívic Casa Groga podràs veure la performance dels nois i noies de l’INS Vall d’Hebron. No te la perdis!!!
Descarrega’t la relatoria del taller per compartir-la.
Petites accions de benvinguda forma part del catàleg Antirumos de Barcelona. Pots sol·licitar l’activitat a través del formulari aquí
Aquest mes de juliol hem realitzat el taller de Dansa Espai Compartit al barri de Sant Roc de Badalona. El taller s’emmarca en les accions de l’Escola Oberta d’estiu A la plaça! Un estiu d’art per la convivència, impulsada pel Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural de Badalona Sud.
Durant 4 divendres nois i nioes entre 10 i 12 anys de diferents casals d’estiu del barri han tingut la possibilitat de gaudri de tallers de capoeira, grafit, fanzine i percussió corporal. El taller de fanzine ho feien Rui i Amaia, de POMA, així que tot quedava una mica en família.
La coreografia de Dansa Espai Compartit es va muntar a partir d’accins quotidianes de les noies i dels nois participants. Cada noi/a va expressar les seves experiències sobre la vida al barri, les coses que li agrada fer i les que no, sobre els esports que practiva o les coses que sap fer, molt però que molt bé.
Aquestes experiències es van convertir en moviments i aquests moviments en una coreografia compartida, amb emocions i sentiments de tots i totes.
Tots els tallers van finalitzar amb una gran festa comunitària a la plaça dels bombers de Sant Roc. Els nois i les noies van compartir amb la resta dels seus companys i companyes el que van aprendre durant els tallers.
Ha estat un vertader plaer passar els divendres de juliol amb vosaltres. Moltes gràcies per la vostra participació i entusiasme.
Vols saber més sobre el taller Dansa Espai Compartit? Vols fer-lo a la teva associació, escola, casal?
Descarrega’t la fitxa del taller.
Fotos del Facebook del Projecte ICI Badalona Sud
En aquesta edició el Dansa Espai Compartit transforma el significat de la lletra E per parlar de l’espai de les Emocions i esdevé Dansa Emocions Compartides.
Ja sabeu que a nosaltres ens agrada molt dissenyar les accions formatives conjuntament amb les persones, entitats, serveis amb els que col·laborem. En aquesta ocasió el Dansa Emocions Compartides sorgeix arrel de les converses amb el grup d’educadores del Programa d’Informació i Dinamització als Centres d’Ensenyament Secundari (PIDCES) del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Badalona. Cada any organitzen unes jornades i aquesta edició, volen dedicar-la a les emocions. L’elecció del tema respon a les necessitats i interessos detectats a les activitats que durant el curs, desenvolupen als instituts de la ciutat. La jornada té per nom EmocionAR-Te, l’art de l’expressió corporal.
Ens trobem el dia 12 de maig a l’Escorxador de Badalona. Són les 8 del matí i els i les joves que participen del PIDCES com a dinamitzadors i dinamitzadores ja ho tenen tot a punt per la jornada. S’encarreguen de la decoració de l’espai, de la tecnologia, de donar la benvinguda, de l’esmorzar i de dinamitzar tallers. Tot un super equip!
El Dansa Emocions Compartides [D.E.C] és el primer taller de la jornada, així que després de l’obertura per part de l’alcadessa, Dolors Sabater, que també és la regidora de joventut, de l’Olga Montoya, coordinadora del PIDCES i dues de les noies dinamitzadores… ens posem en marxa. Els gairebé 80 joves es divideixen en dos grups i uns van amb Patricia i altres amb Desiré.
Fem jocs de presentació, dinàmiques de moviment, amb els ulls tancats, individuals, per parelles, en gran grup, petites coreografies…
I ens aturem per identificar les emocions que hem sentint. Al mural de les emocions destaquen la risa, la vergonya, la desconfiança que a cada exercici es van anar convertint en alegria, confiança i, fins i tot, llibertat.
Continuem el taller identificant 5 coses que em fan feliç. La família, els amics i les amigues, futbol, basquet, menjar, dormir, jugar a la play, els petons amb les parelles, viatjar… són algunes coses de les que van sortir. Treballem les coses que ens ens provoquen aquesta felicitat amb una sèrie de moviments que representem, com a coreografia, davant dels companys i les companyes al final del taller.
Recuperem forces amb l’esmorzar i la jornada continua treballant en petit grups a partir de les emocions i les coses que ens fan feliç. Els i les dinamitzadors ens ajuden a reflexionar amb preguntes que generen un petit debat. Compartir moments de la nostra vida i escollim una situació per treballar-la. Iidentifiquem les emocions implicades en aquesta situació i com podem transformar-les en una situació més positiva. La majoria dels grups decideix expressar les situacions a través del teatre i amb alguna petita coreografia.
Al final de la jornada, ens trobem tots els grups per mostrar i compartir el treball. L’amor, la família, els amics i les amigues, l’empatia, no fer cas al què diran, escoltar-se a un/a mateixa,l’humor, les rises… són els elements més compartits a tots els grups.
La jornada acaba amb aplausos, petons, grups de whatsapp, fotos… i ganes de què arribi el proper any i poder tornar a participar.
Per nosaltres va ser una jornada molt interessant. És un plaer veure com en tan sols unes hores, els i les joves poden passar de la vergonya de relacionar-se amb gent que no coneixen, a construir conjuntament petites peces de teatre i dansa per expressar moments que per ells i elles representen alguna dificultat i compartir eines per abordar-los de manera més constructiva. Només cal donar un espai per posar el cos al centre de l’experiència pedagògica… per a què els i les joves canviïn les seves formes de relació i aprenentatge!
Si vols més informació sobre el PIDCES de Badalona visita el seu facebook
Si t’interessa treballar les emocions a través de la dansa… Descarrega’t la fitxa del Dansa Emocions Compartides