Una vegada més hem participat de l’intercanvi europeu de joves d’ètnia gitana organitzat per Kali Zor. En aquesta ocasió dedicat a l’èxit educatiu.
L’educació dels infants i joves és una de les preocupacions més compartides per tota la població de Sant Roc (infants, joves, famílies, recursos tècnics i Administració). L’absentisme, el fracàs escolar, la manca d’expectatives i de referents positius són els elements més destacats quan es parla d’educació al barri. [Si vols mé sinformació sobre aquest tema pots consultar la monografia de la investigació participativa realitzada pel Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural de Badalona Sud ]
Per contrarestar aquesta manca de referents, des de Kali Zor s’ha convidat a joves gitanos i gitanes d’Hongria, Romania i Albània que tenen estudis universitaris. L’objectiu és que comparteixen les seves històries de vida amb els nois i les noies dels diferents centres educatius del barri de Sant Roc per motivar-los i animar-los a continuar estudiant. Des de Lo Relacional hem acompanyat el procés per presentar les històries.
A les 16h ens trobem a l’alberg Mare de Déu de Montserrat a Vallcarca (Barcelona). Iniciem el taller amb unes dinàmiques de presentació i passem a treballar en petit grup sobre el contingut de la presentació.
Vam estructurar el guió de treball en tres blocs temàtics, combinant reflexions col·lectives i individuals.
El primer bloc estava dedicat a reflexionar sobre la identitat gitana: què significa ser gitano o gitana? Quins són els elements comuns? Quina és la diversitat? Qui té dret a definir a una persona gitana? Què et provoca la definició de gitano de la RAE?
El segon bloc a la trajectòria educativa de cada persona: formació, el moment més difícil, estratègies per superar-lo, motivació, força, somnis…
L’últim bloc per compartir missatges empoderadors amb el jovent de Sant Roc. Què suposa per tu participar d’intercanvis com aquest? Què li diries als nois i les noies de Sant Roc?
Vam aprofitar també per gravar el vídeo de presentació amb el que començaríem la mostra del divendres.
Ildi, klaudia, Mariam, Danjel, Denise, Andrea, Ina, Liviu, Tabita, Vivi, Melinda, Ge’ze van ser super generosos amb les seves històries i intentant aprendre algunes paraules en espanyol per facilitar la comunicació amb els nois i les noies de Sant Roc.
Ens tornem a trobar a l’alberg. Tenim per davant 6 hores per preparar la presentació. Compartim el guió que hem elaborat a partir de les seves històries. Són les seves frases filades per construir un relat compartit, amb les seves semblances i les seves especificitats.
Treballar amb el grup és tot un plaer, estan molt emocionats amb la idea de compartir les seves històries amb altres joves gitanos i gitanes de Sant Roc. Entre totes anem dissenyant la manera en què presentarem les històries i com introduirem la traducció com una veu més dins de la mostra, per facilitar que el missatge arribi, perquè aquest és el seu objectiu. Arribar a despertar una petita espurna en els nois i noies de Sant Roc per a que continuen la seva formació.
Al final de la tarda el cansament es confon amb la satisfacció per la feina feta. Ha estat un treball intens, però tots i totes estem molt contentes amb el resultat. Pujar a un escenari a contar la teva història, en primera persona… té molta força.
Ens trobem directament a l’institut Eugeni d’Ors. Fem un últim assaig a la italiana i… comencem!
Fem dos passes, el primer per 5è i 6è de l’Escola Baldomer Solà i l’Escola Josep Boada, i el segon per 1r i 2n de l’INS Eugeni d’Ors. És super emocionant sentir les reaccions dels nois i les noies del barri, quan entenen que són joves gitanos d’altres països, quan els escolten parlar en els seus idiomes, quan identifiquen alguns punts en comú, quan els hi diuen: a l’escoltar les seves dificultats per estudiar i com les van superar….
També les emocions del grup de joves que amb gran valentia, entusiasme i generositat han pujat a l’escenari per compartir moments íntims de la seva vida, transformats en missatges de motivació i ànims per al jovent de Sant Roc.
Nosaltres hem gaudit molt el procés, hem après molt dels nois i les noies, de la seva força i del respecte que tenen cap a les seves famílies, els seus estudis i la seva identitat gitana. Moltes gràcies!
Pots veure més fotos al nostre facebook
Pots verue els vídeos de la presentació al nostre canal de youtube
En uns dies publicarem les valoracions i les històries en format paper.
-La foto de la portada és de la notícia del Museu Virtual del Poble Gitano
lorelacional.org 