17.11.2016
Són les 10h. Els nois i les noies de l’INS Vall d’Hebron ja estan al Centre cívic Casa groga, contemplant els treballs que els seus companys i companyes van realitzar l’any passat sobre les persones en recerca de refugi. Europa terra d’acollida, que així es diu l’exposició, està formada per cartells, arbres genealògics i vídeos super interessants i molt artístics.
L’exposició, així com el nostre taller, formen part de les accions de sensibilització sobre persones refugiades, que s’estan desenvolupant al districte Horta-Guinardó aquests dies. Horta- Guinardó amb les persones refugiades.
Comencem el taller demanant als nois i noies quina és la primera paraula que els hi ve al cap quan senten “refugiat/refugiada”.
VALIENTE INJUSTÍCIA POR PATERA RACISME PERSONA REBUIG LLIBERTAT AJUDA SACRIFIC FAMÍLIA DIVERSITAT GUERRA DOLOR HUMANITAT FUGITIUS IMMIGRANT FRONTERA
Col·loquem cada paraula en un post-it i les enganxem en un mural. Totes les reflexions i les dinàmiques del taller les anirem enganxant a un mural, que serà la nostra primera petita acció de benvinguda. Ens servirà per sensibilitzar a altres veïns i veïnes sobre el tema.
Així introduïm el tema, anem parlant de tota la gent que hi ha en moviment en el planeta i quines són les que en concret podem anomenar refugiat i refugiada. Però no ens volem quedar només en els números. Ja ho fan prou alguns mitjans de comunicació i alguns polítics. Darrere de cada número hi ha una persona, amb la seva història.
Treballem en petits grups històries d’altres joves de Síria, Somàlia, Ucraïna, Afganistan i Eritrea que s’han vist forçats a abandonar els seus països. Analitzem què passava als seu països per haver de fugir, quin drets fonamentals els hi han arrabassat, si han arribat als països on volien sol·licitar l’asil per vies segures o no… Cada grup presenta la seva història de vida. Tots i totes arribem a la mateixa conclusió: Nosaltres també marxaríem.
Si quan anem de viatge és difícil fer la maleta, imaginem com ho seria si deixéssim les nostres cases per sempre o almenys per molts i molts anys. Ens estressem decidint què hi posaríem. Només tenim un minut.
Comparem les nostres motxilles imaginàries amb les bosses de persones refugiades en trànsit. Ens sorprenem de què portin tant poques coses i que les que més guardin són les que tenen un valor sentimental, regals dels amics i les amigues, la família… Les coses materials, han perdut valor pel camí.
Els nois i les noies no entenen la injustícia que suposa arriscar la vida per arribar a un país segur. No entenen per què els governs no posen més mitjans i no acompleixen els acords.
No entenen per què hi ha gent que diu que ens envairan, que no es pot fer res, que estem en crisi… I es pregunten que poden fer ells i elles com a menors d’edat. Entre tots i totes anem identificant les coses que estan a l’abast de qualsevol persona: demanar als governs que millorin les seves polítiques d’asil i d’immigració; fer donacions a les entitats socials que treballen amb experiència amb persones refugiades, informar-nos i sensibilitzar altres persones, combatre els rumors i els estereotips i sobretot…. pensar en aquelles petites accions que ens agrada fer amb els nostres amics i amigues, perquè quan una persona arriba a un país, a més a més de necessitats bàsiques com accés a la sanitat, a l’educació, a l’habitatge… el que necessita és tenir amics i amigues.
Aquestes petites accions de benvinguda són les que treballem en la segona part del taller. Ara ens toca experimentar en primera persona, amb el cos, què significa l’Europa fortalesa, què sents quan una persona et saluda i et vol conèixer, què passa quan van caient els drets humans i el que vivim no és una crisi de persones refugiades sinó una crisi de valors. Com podem fer trencar les fronteres? Com podem enderrocar els murs invisibles que separen les persones? I així, amb dinàmiques de moviment, anem construint una senzilla coreografia que finalitza amb les nostres Petites Accions de Benvinguda
HOLA
UNA ABRAÇADA
TOCAR LA GUITARRA
PRENDRE UN CAFÈ
PARLAR
SORTIR DE FESTA.
“Una explosió de sentiments i emocions que es respiraven en tota la sala. Tornaria, repetiria aquest dia 1000 cops. La gent com vosaltres canvia el món. Gràcies”
“Màgic”.
“Heu fet que tots connectéssim amb un objectiu comú. Una dinàmica per repetir. Moltes gràcies ens quedem amb ganes de més!
“Molt divertit”.
“Gracias por abrirnos los ojos. INCREIBLE. Una experiencia que nunca olvidaré”
“M’ha agradat molt el fet de combinar activitats dinàmitzades amb altres més tranquil·les. La sensibilització”
“M’ha agradat molt. Ha sigut molt dinàmic i entretingut”.
“Ha sigut el millor taller al que he anat”.
“Empatia i sensibilitat”.
“Sóc petita però puc ajudar a fer GRANS CANVIS!”
12.12.2016
Avui hem quedat a les 9h del matí. La plaça del centre cívic està pràcticament buida a aquestes hores i ens ensenya tot el seu esplendor. És una plaça super bonica, perfecta per fer accions a l’espai públic.
Poc a poc van arribant tots els nois i noies. Tenim 2 horetes per assajar la performance. Repassem els moviments i afegim noves accions. Hi ha 3 noies que no podran fer la coreografia perquè estan lesionades i mentre els companys i les companyes assagen, preparen una petita presentació, que servirà per contextualitzar la performance en el marc dels tallers i explicar l’objectiu de les petites accions de benvinguda.
Una de les noies ha escrit un text sobre la seva visió respecte a les persones en recerca de refugi i com l’art pot ser un instrument de sensibilització. Obrirem l’acció amb la seva lectura.
Es passa el temps volant i ja són les 12h. Els companys i companyes de 4rt de l’ESO ocupen la plaça, sense saber què en uns instants seran convidats a participar.
Comença Sara amb la lectura del seu escrit, continuen amb la presentació del taller, de la performance, els agraïments i…. música.
Els nois i noies estan amagats entre el públic, apareixen en escena des de diferents espais de la plaça. Comencen l’acció amb un entusiasme que omple l’espai de força i energia. Arriba el moment de les petites accions de benvinguda. Conviden als companys i companyes del públic a unir-se al seu ball. Poc a poc, contagiats per l’impuls dels nois i noies, van superant la timidesa i finalment són poques les persones que queden assegudes. La plaça esdevé una gran pista de ball, amb moviments que demostren que #volemacollir i que volem fer-ho des de l’alegria, compartint aquelles petites coses que ens agrada fer cada dia.
Acabem l’acció entre aplaudiments. Els amics i les amigues que han vingut a veure la performance tornen a l’institut i nosaltres entrem a la Casa Groga per fer el tancament de l’activitat.
Encara amb el “subidón”, veiem el vídeo de l’acció que acabem de realitzar. Els nois i noies, es sorprenen de la sincronització de moviments i reviuen l’energia de la performance. Compartim emocions i comentaris sobre el fet de fer accions al carrer, de la performance com a instrument artístic i de les diferències amb una representació en un teatre tancat, la utilització de la dansa per treballar el tema del refugi, les fronteres, els drets humans…
Ens quedem amb ganes de més! Ha tornat a ser un moment ple d’emocions i màgia!
Moltes gràcies nois i noies per la vostra generositat i entusiasme. Moltes gràcies Armand, per facilitar que l’alumnat tingui experiències artístiques adreçades a la construcció d’una societat més justa i inclusiva. Moltes gràcies Meritxell per fer de la Casa Groga un espai comunitari.
Si vols veure tots els vídeos de la performance visita el canal de Youtube
“Al principi no entenia molt bé que fèiem, però poc a poc he vist que tot el taller està ple de metàfores: fronteres, drets humans, viure en pau, relacions amb les persones… i m’ha agradat molt com hem anant construint entre tots i totes el contingut. M’han agradat molt les metodologies que heu utilitzat”.
“M’ha resultat molt més fàcil fer la performance al carrer que actuar en un teatre. Tens la sensació de que si t’equivoques no passa res. No hi ha tanta pressió”.
“Heu treballat les coreografies d’una manera que fa que tothom pugui ballar. Això m’ha fet sentir que jo també podia ballar i m’ha agradat molt”
“Crec que des dels batxillerats artístics hauríem de fer més accions com aquesta, que ens permet experimentar les arts escèniques a la vegada que treballar un tema social”
“M’ha agradat molt la manera d’abordar el tema dels refugiats, ens ha obert els ulls a la vegada que ens ho hem passat molt bé”
Descarrega’t la relatoria del taller per compartir-la.
Petites accions de benvinguda forma part del catàleg Antirumos de Barcelona. Pots sol·licitar l’activitat a través del formulari aquí
lorelacional.org 